Síndic de Greuges de l'Escala (Defensor dels Vilatans)

Felicitació nadalenca

2011-12-22T02:06:00.000-08:00

Bon any nou 2012

BENVINGUDA

2010-10-27T00:42:00.000-07:00

Benvinguts al bloc del Síndic de Greuges municipal de l'Escala (Defensor del Vilatans)

Qui és el Síndic de Greuges

2010-10-06T06:39:00.000-07:00

El Síndic de Greuges és el Defensor del Vilatà.
És un vilatà de l'Escala, al qual l'Ajuntament en Ple i per unanimitat li ha encarregat vetllar pels drets fonamentals i les llibertats públiques de tots els vilatans davant de les actuacions de l'Administració Pública.

Quina funció té el Defensor

2010-10-06T06:38:00.000-07:00

La funció del Defensor és escoltar i rebre les queixes, protestes, suggeriments i propostes dels vilatans en relació a l'actuació de l'Ajuntament envers ells i fer-les arribar a qui pugui rersoldre-les si és que no pot fer-ho ell directament.

Quan pot intervenir el Defensor

2010-10-06T06:37:00.000-07:00

El Defensor del Vilatà pot intervenir en els següents casos:
- Errors o arbitrarietats en l'aplicació de les normes legals o quan aquestes no s'apliquen com cal
- Tracte indegut als vilatans
- Retards indeguts en l'actuació administrativa
- Inexecució de les pròpies resolucions adoptades
- Negativa a facilitar la informació que els vilatans poden sol.licitar
- En general, davant d'aquelles actuacions que impedeixen o deteriorin el legítim exercici dels drets reconeguts en la legislació de règim local.

Quan no pot intervenir el Defensor

2010-10-06T06:36:00.000-07:00

El Defensor del Vilatà no pot intervenir en els casos següents:

Quan les queixes:

- siguin anònimes

- denotin mala fe

- no tinguin fonament

- no tinguin cap pretensió concreta

- en la seva tramitació, puguin comportar perjudicis al dret legítim de terceres persones

- es trobin pendents de resolució judicial o de reclamació administrativa en tràmit, o quan després d'haver-se iniciat la tramitació de la queixa, les persones que l'han feta interposin demanda o recurs davant dels tribunals.

- siguin formulades per persones amb dependència funcional o laboral de l'Administració municipal, en qüestions relatives a l'àmbit de les relacions laborals o de servei.

Com actua el Defensor del Vilatà

2010-10-06T06:35:00.000-07:00

El Defensor del Vilatà du a terme les funcions amb total independència i objectivitat.

Les actuacions són gratuïtes.

Ha de vetllar perquè l'Administració municipal resolgui en el temps i la forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats i presentats.

L'Administració Municipal auxiliarà, amb caràcter preferent i urgent, el Defensor del Vilatà en les seves tasques i li facilitaran tota la documentació que necessiti en relació amb la queixa concreta o actuació que se'n derivi.

Té le facultat de fer les recomanacions, suggeriments i recordatoris que cregui oportuns a les dependències o serveis de l'Administració Municipal que no respectin els drets legítims dels vilatans.

També pot prendre decisions i adoptar fòrmules d'acord o conciliació.

Les decisions i advertències del Defensor del Vilatà no poden ser objecte ded recurs de cap mena, sens perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals que siguin procedents contra l'acte, la resolució o l'actuació que ha motivat la seva intervenció.

Qui es pot adreçar al Defensor

2010-10-06T06:34:00.000-07:00

Es poden adreçar al Defensor tots els vilatans de l'Escala, residents o visitants als quals l'Administració municipal, presuntamente, hagi vulnerat algun dret que la legislació de règim local reconeix als vilatans.

Com adreçar-se al Defensor

2010-10-06T06:33:00.000-07:00

Es pot adreçar al Defensor:
Per escrit raonat a mà amb lletra clara o a màquina aportant els documents que puguin servir per aclarir el cas.
Indicant: Nom complet, adreça, telèfon i nº del D.N.I.
També cal fer constar el fet que l'origina.
No s'ademeten anònims

On es pot adreçar al Defensor

2010-10-06T06:32:00.000-07:00

Es pot adreçar al Defensor a les dependències de l'Ajuntament de les següents maneres:
Personalment a l'oficina: Ajuntament de l'Escala - C/ Pintor Joan Massanet, 34 - 1er. pis -Despatx nº 5.
Per correu postal: C/. Joan Massanet, 34 (Feu constar: a l'atenció del Defensor del Vilatà).
Per correu electrònic: sindic@lescala.cat

Quan es pot adreçar al Defensor

2010-10-06T06:31:00.000-07:00

Es pot adreçar al Defensor els dijous de 10 a 12. Es pot concertar cita prèvia per a altres horaris, per a evitar esperes, advertir de la necessitat d'intèrpret o en el cas de que l'horari establert no vagi bé.

ORGANIGRAMA DE L'AJUNTAMENT

2010-10-05T08:47:00.000-07:00

Sr. Estanis Puig: Alcalde de l'Escala
Sr. Víctor Puga: Coordinador d'Àrees
Àrea de Promoció Econòmica, Turística i Cultura
Sr. Estanis Puig: Cultura, Comunicació i Hisenda
Sra. Mariona Muñoz: Promoció Econòmica i Turisme
Àrea d'Urbanisme, Infraestructures, Serveis i Medi Ambient
Sr. Víctor Puga: Urbanisme i Infraestructures
Sr. Àngel Rodríguez: Medi Ambient
Sr. Robert Figueras: Serveis
Àrea Atenció a les Persones i Ocupació
Sra. Ramona Viella: Serveis Socials
Àrea d'Educació, Joventut i Esports
Sr. Josep Gifre: Educació i Joventut
Sr. Jordi Pagès: Esports
Àrea Personal, Governació, Mobilitat i Serveis Administratius
Sr. Joan Martínez: Personal i Serveis Administratius
Sra. Maribel Calderón: Governació i Mobilitat

ANTERIORS SÍNDICS DE GREUGES

2010-10-04T10:32:00.000-07:00

Sr. Josep Pujol: Del 1995 al 2001
Sr. Francesc Torrent: Del 2001 al 2008
Sr. Francesc Puig: Del 2008 al 2010

DIA 10 DE DESEMBRE DE 1948

2010-10-04T08:20:00.000-07:00

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprobar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Després d'aquest acte històric, l'Assemblea va demanar a tots els Països Membres que publiquessin el text de la Declaració i que fora distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres centres d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris.

2010-10-03T06:10:00.000-07:00

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes (fins i tot se n'ha registrat un Rècord Guiness), i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al
qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4
Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7
Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15
Tota persona té dret a una nacionalitat.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16
Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça,
nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17
Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19
Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i
satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26
Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i
fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Article 27
Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions
científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple
desenvolupament de la seva personalitat.
En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30
Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

2010-10-02T06:30:00.000-07:00

DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS

Principi 1
L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser
reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
Principi 2
L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3
L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4
L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5
L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6
L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió.
Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Principi 7
L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8
L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9
L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10
L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.